QUI SOM TEATRE DE LA PESTA?

Som uns professionals que estimem el teatre, de diferents generacions i
procedències, i amb
aquest bloc desitgem poder difondre les nostres
produccions i inquietuds
artístiques. Ens agrada el teatre clàssic, de text,
ben fet, fidel a l'autor,
que els actors gaudeixin amb el seu treball i poder
arribar al màxim nombre
d'espectadors
possibles.

TEATRE DE LA PESTA AL SAT

TEATRE DE LA PESTA AL SAT

Crítica de Feliu Formosa

Amb el títol Teatre i Poder, van ser representades a finals d’octubre al Sant Andreu Teatre (SAT) de Barcelona dues peces teatrals de gran interès: Escorial, de Michel de Ghelderode i El captaire o el gos mort, de Bertolt Brecht, sota la direcció de Pau Guix. El primer d’aquests dos autors, el belga Michel de Ghelderode, és molt escassament representat als teatres europeus des de fa uns quants anys malgrat que va ser un autor prolífic: va deixar una cinquantena d’obres, la majoria estrenades pel Teatre Popular de Brussel·les. La peça que vam poder veure al SAT, estrenada l’any 1927 (el mateix any en què Antonin Artaud funda el Teatre Alfred Jarry a París), és una de les primeres que va escriure i ha estat també una de les que més s’han representat posteriorment en diversos països. A l’inici dels anys setantes, se’n va fer més d’un muntatge a casa nostra, i per aquesta mateixa època, Pere Planella va estrenar una de les peces llargues i més corals de Ghelderode, L’escola dels bufons. La producció de Ghelderode, iniciada als anys vint, s’estén fins a la fi dels anys cinquanta, quan Ionesco i Beckett ja havien estrenat els seus primers textos. Aquest autor se situa entre Jarry i el Teatre de l’Absurd i es pot relacionar amb el món d’Artaud (Teatre de la Crueltat) i de Meyerhold (el concepte d’allò ‘grotesc’). La segona peça que vam poder veure al SAT, El captaire o el gos mort, va ser redactada per un jove Bertolt Brecht la tardor de 1919, juntament amb cinc textos més, tots ells en un acte. Són peces generalment breus (menys de vint pàgines), amb l’excepció d’El casament dels petits burgesos. Cal afegir que, amb anterioritat, aquest mateix any, Brecht escriu una primera versió, força extensa, d’una de les seves obres majors: Baal. Estem parlant d’un Brecht de vint-i-un anys, que ja es distingeix dels autors expressionistes del moment per la potència i la força poètica del seu llenguatge. Cal dir d’entrada que la tria d’aquests dos textos(impecablement traduïts respectivament per Santiago Sans i Clara Formosa) ha estat un encert, i això per dos motius. En primer lloc, perquè a tots dos hi ha una reflexió sobre l’arbitrarietat, les contradiccions, les servituds i la brutalitat del poder, especialment visibles en la peça de Ghelderode, ja què, per contra, el captaire brechtià sap denunciar amb una mena de fantasieig oracular aquestes contradiccions del qui creu detentar un poder totalitzador. En segon lloc, ens trobem davant dos exemples d’un teatre sorgit en un moment de gran efervescència estètica i de gran creativitat en tots els àmbits de l’art i de l’espectacle. Així, l’extrema tensió del text de Ghelderode i la força poètica de la peça brechtiana ens van permetre gaudir d’un espectacle d’allò més estimulant. Pau Guix ha treballat sobre un escenari pràcticament buit, amb un control rigorós del moviment escènic. Sobre unes projeccions de fons, els personatges es mouen calculadament en funció de les relacions de poder i submissió que s’estableixen entre ells. Pau Guix ha fet, en aquest sentit, un treball molt estimable de clarificació d’aquestes relacions. A Escorial, contrasta la presència imposant d’Enric Cervera —que sosté amb autoritat la crispació que domina el seu personatge— amb l’agilitat física i mental de Xavier Martí, el bufó (personatge ben característic del teatre de l’autor belga). A El captaire o el gos mort, Manel Solàs, en el paper de l’EMPERADOR, movent-se sempre per les quatre bandes de l’escena, actua amb una clara sobrietat i potencia la interpretació magistral de Jordi Blesa en el paper del captaire cec, una interpretació corprenedora, sobretot tenint en compte el fet que l’actor, ell mateix invident, projecta des del centre de l’escenari el singular text brechtià amb una autoritat que talla l’alè. Es tracta, doncs, d’un espectacle de gran interès, que mereix noves oportunitats de difusió. ❚ Feliu Formosa

Publicada a l'Entreacte núm 153 de desembre de 2007

IMATGES DE EL CAPTAIRE O EL GOS MORT

FUNCIONS

Sant Andreu Teatre (Barcelona)
Estrena! Del 18 al 21 d’octubre de 2007
SANT ADRIÀ
Sala Municipal de Teatre
25 d’octubre de 2007


Fotografies de El captaire o el gos mort fetes al Sant Andreu Teatre (saT!)

El Captaire amb el gos mort als seus peus.
El Captaire inquieta amb el seu discurs a l'Emperador.
El Captaire fa una mica de música per distreure's de la pèrdua del seu gos.
El Rei s'apropa condescendent a parlar amb el Captaire en el seu dia de glòria, vigilat de prop pel seu guardaespatlles.
A la fi ens n'adonem del per què de tot plegat.

IMATGES DE ESCORIAL

FUNCIONS

Sant Andreu Teatre (Barcelona)
Estrena! Del 18 al 21 d’octubre de 2007
SANT ADRIÀ
Sala Municipal de Teatre
25 d’octubre de 2007








Fotografies d'Escorial al Sant Andreu Teatre (saT!)

El Rei present la mort i s'empara amb el Monjo
El Rei es compadeix de Folial (el bufó) després d'haver-lo fet executar.
Folial es mostra com a gos fidel al Rei
Folial planteja la farsa que el Rei li ha demanat.
Folial és estrangulat per Uros (el botxí) en presència del Monjo i el Rei

TEATRE I PODER

saT! Sant Andreu Teatre
c/Neopàtria 54 TEL 933 457 930
http://www.bcn.es/santandreuteatre
presenta:
Teatre i Poder per la Cia. Teatre de la Pesta

Del 18 al 21 d'octubre de 2007
dijous i divendres 21.00 h, dissabte 21.30 h
diumenge 18.30 h


TEATRE I PODER: UN ESPECTACLE EN DOS ACTES

De la unió de dues peces breus neix l’espectacle Teatre i Poder, una reflexió des de l’escena sobre la crueltat i l’absurditat del poder feta per dos dels dramaturgs més importants del proppassat segle XX.

A Escorial (1927), de Michel de Ghelderode, un rei embogit, malalt, l'últim fruit d'una raça malsana, acompanyat pel seu bufó, taciturn i venjatiu, dins son palau decrèpit de l'Escorial, espera la mort de la reina que agonitza. Per avorriment, per bogeria o per pura crueltat, el rei imposa al seu bufó un estrany joc: per un temps, invertiran llurs atributs i llurs funcions. Volent i dolent alhora, el bufó obeeix, però es deixa menar massa pel joc, s’enlluerna amb el poder del que comença a gaudir, i en el moment de restituir al rei el seu ceptre i sa corona tracta de mantenir el poder ja que se n’adona del risc d’un joc tan perillós.

A El captaire o el gos mort (1919), de Bertolt Brecht, una terrible metàfora sobre el poder esdevé del diàleg gairebé absurd entre un emperador ple de joia, desitjós de celebrar el seu gran triomf, i un captaire que troba assegut davant la seva porta acompanyat d’un gos mort. L’emperador no pot comprendre perquè aquell captaire miserable li diu tot allò que ningú mai no s’ha atrevit a dir-li. A la fi, davant tanta insospitada ardidesa, i amb les presses de la celebració, l’emperador marxa sense castigar el captaire i sense adonar-se’n del per què ha actuat així. La crueltat de la metàfora brechtiana ens mostra que el poder, quan més absolut, més cec esdevé.

Escorial de Michel de Ghelderode
Traducció i adaptació: Santi Sans
Rei: Enric Cervera
Folial: Xavier Martí
Monjo: Manel Solàs
Botxí: Jordi Blesa

El captaire o el gos mort de Bertolt Brecht
Traducció: Clara Formosa
Adaptació: Pau Guix
Emperador: Manel Solàs
Captaire: Jordi Blesa
Soldat: Enric Cervera
Home: Xavier Martí

Dramatúrgia, direcció i espai escènic:
Pau Guix
Música original:
Miquel Ortega
Ajudant de direcció:
Eva Cañadas

Producció:
Teatre de la Pesta

Agraïments:
Jordi Bernaus
Les Golfes de Can Fabra
(Andreu Solsona)


CURRÍCULUMS

PAU GUIX
Nascut a Barcelona el 1971. Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Ha escrit el guió Sex-A-Peel (2003) i de diversos curtmetratges. En coautoria amb Pedro Aznar ha escrit el guió de llargmetratge Dimensión Paralela (2006) i el de curtmetratge Ala Letal (2006). Com a dramaturg ha escrit les obres teatrals Working Class Hero (2006), Sade 2006 (2005), i Sade 1 (1997) i els llibrets De Sade (2005), El Gorg (2004), O Marinheiro (2003), Josafat (2003), El Caballero de Olmedo (2002), El Far d’Alexandria (2001), Jo! Memòries d’un metge filòsof (2001), Els Contes de Sade (2001) i Salom (2000). Amb Xavier Otero ha co-escrit el rèquiem Apocalypsis (1999) i els llibrets Lux Aeterna (1999), la Trilogia del No-Lloc: Càstig!, Zonards i Oracle (2000), i l’obra teatral Chryse, Utopia, Valles Marineris o La Conquesta de Mart (2001). Amb Bernat Muniesa ha co-escrit l’obra Durruti (2001). Ha escrit també dos quaderns poètics: Al baterell del sol (2005) i Nits florentines (2003).

Ha guanyat el segon premi del IV Concurs Literari La Rosa (2006) pel poema Europa XXI, en coautoria amb Xavier Otero. Actualment és membre del Consell de Direcció de l’Associació d’Actors i Directors d’Escena Professionals de Catalunya (AADPC). És soci de l’editorial musical i productora VOX 21 i president de la Fundació Privada Opera 21. Va ser 3 anys President del Cine Club Geografia i Història de la UB i 6 anys membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET). És soci de la SGAE. Té publicades les obres Sade 1 a la revista Assaig de Teatre (núm. 7-8-9, any 1998) i la Trilogia del No-Lloc a la col·lecció Teatre-Entreacte (núm. 33, any 2001). Ha coescrit amb Bernat Muniesa els temes històrics de l’enciclopèdia multimèdia en DVD Cronos Historia del Siglo XX per l’editorial Salvat; també ha escrit pel suplement de l’any 2002 de l’enciclopèdia Espasa. Col·labora en diverses publicacions periòdiques com Assaig de Teatre, Entreacte i Film-Història. És autor del blog http://columnaquinta.blogspot.com/
El 2007 dirigeix les obres Escorial de Michel de Ghelderode, i El Captaire o El Gos Mort al teatre saT! de Barcelona. El 2007 Pedro Aznar dirigeix el curtmetratge Ala Letal del que Guix és guionista. El 2006 estrena a La Pedrera (Fundació Caixa Catalunya) el seu cicle de lied contemporani Al baterell del sol, amb música de Pere Josep Puértolas. El 2005 dirigeix lectura de la seva obra Durruti al teatre de Can Fabra (Barcelona) i realitza l’estrena absoluta el 2004 de l’òpera Josafat, de Pere Josep Puértolas i llibret propi, per el Fòrum Universal de les Cultures 2004 - Festival Grec’04 de Barcelona, amb la participació de la Universitat de Barcelona. El 2004 també dirigeix l’òpera Le Comte Ory de G.Rossini a Calvià (Mallorca) sota la direcció artística de Xisco Bonnín. El 2003 ha dirigit les obres teatrals El Sr. Martín, de Gastón Cerana, i Una Buena Afeitada, de Juan Sasiaín, del cicle argentí Teatro x la Identidad, al Teatre Municipal de Palma de Mallorca. Com a director i productor estrena al Teatre Malic l’òpera Els Contes de Sade dins el programa del VIII Festival d’Òpera de Butxaca 2002. La temporada 2001-2002 dirigeix l’òpera Pimpinone de G.Ph.Telemann per l’Òpera de Sabadell a l’Auditori Barradas de L’Hospitalet, el Teatre La Faràndula de Sabadell i el Paraninf de la Universitat de Barcelona. L’any 2000 produeix al Teatre Lliure i el Mercat de les Flors de Barcelona l’òpera contemporània Pentesilea, d’Enric Ferrer i Feliu Formosa i al Mercat de les Flors es també co-director. Com a director d’escena i dramaturg estrena al Festival Grec’97 de Barcelona l’obra pròpia Sade 1 a la Sala La Cuina. Com a director, productor i guionista realitza els següents curtmetratges i videocreaciones: Morituri (1994), Viridis (1995), Narcisego (1997), SVq (1997), Artaud 21 (1997), Egonauta (Vertical Creatures Remake) (1999), Noli me tangere (2000) i 4’33’’ Headphones for Cage (2000).

JORDI BLESA
En Jordi Blesa Montoliu neix a Madrid el 28 de gener de 1974. Cursa els seus estudis a l’escola Roure i al Centre de Recursos Educatius Joan Amades. Debuta a la ràdio en el programa de Júlia Bustamante Niñolandia a Ràdio Miramar l’any 1985. Posteriorment, treballa en col·laboracions diverses a Catalunya Ràdio i a Ràdio Barça (Cadena tretze) realitzant entrevistes en programes infantils durant els anys 1986 i 1987. Del desembre de l’any 1990 al maig de 1991, forma part de la Redacció d’esports d’Onda Cero. Des de l’octubre del 1992 al juliol del 1994, fa de comentarista de l’actualitat teatral en el programa El suplement de Catalunya Ràdio, amb la secció Al damunt de l’escenari. Fa cròniques i crítica teatral des del 1995 al 1997 en el programa La ràdio a escena amb l’Albert de la Torre a Ràdio Barcelona. En el teatre, l’any 1997 fa la producció i diverses aportacions argumentals en el muntatge Degeneració en generació de Josep Galindo i Frank Capdet, obra que va ser estrenada al Versus Teatre el 27 de febrer de 1997. Com a actor, ha intervingut des del 1990 al 1995 en diversos grups de teatre amateur, entre ells, el Grup Escènic Sarau. L’any 1995 s’integra a la companyia Radio Arte de Juan José Moscoso dedicada a l’elaboració d’espais dramàtics per a la ràdio, i on també i fa de realitzador i adaptador, destaquem títols com, La filla del mar, d’Àngel Guimerà, 2002, El rei Lear, de William Shakespeare, 2004, Els nàufrags, de Santiago Rusiñol, 2005, etc. L’any 1996 intervé a la sèrie Estació d’enllaç de TV3, el 1998 protagonitza un vídeo-art conjuntament amb la Rosa Novell i l’Anna Güell, filmat al MACBA per l’escultor Jordi Colomer. L’any 1997 escriu la seva primera obra teatral, L’home, que ell mateix dirigeix el 1998 conjuntament amb Ginnette Muñoz i que significa el seu debut com a director. L’esmentat text és publicat el 1999 a la col·lecció Teatre-Entreacte editada per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. L’any 1999 interve en el doblatge de la pel·lícula Terra de canons d’Antoni Ribas. Al gener de l’any 2000 intervé en la lectura dramatitzada de l’obra Fumar d’amagat de Joan Guasp al Teatre Nou Tantarantana, dirigida per Enric Cervera. Pel desembre de 2000-gener de 2001 intervé en l’Espectacle Prévert dirigit també per Enric Cervera al Guasch Teatre de Barcelona. Darrerament, ha intervingut com actor en l’acte inaugural del cicle de lectures Paraules contra la guerra, dirigit per Mario Gas, que tingué lloc al teatre Lliure de Barcelona el 7 d’abril del 2003. Posteriorment, i dins d’aquest mateix cicle, ha adaptat i dirigit la peça de Salvador Espriu Antígona, peça que fou presentada el dia 2 de juny del mateix any a La Plaça del Rei de Barcelona. En el mateix mes intervé en l’enregistrament de la ràdio novel·la 1714, d’Alfred Bosch, dirigida per Dolors Martínez, realització en motiu dels vint anys de Catalunya Ràdio. Al mes d’octubre del mateix any intervé en la T V movie d’Eduard Cortès Carta mortal, protagonitzada per Aitana Sánchez Jijón i Vicente Romero. El juliol del 2004, intervé com a col·laborador en el programa Amènic d’Àlex Gorina, emès per Catalunya Cultura, fent cròniques sobre l’actualitat teatral. Al mes de març de 2005, intervé en la pel·lícula de Raimon Masllorenç, Sense tu, protagonitzada per Ana Fernández i Pep Munné. Durant el mes d’octubre del mateix any, escriu el seu primer guió radiofònic en llengua castellana, Granizado de noche, guió que es presentà públicament a la sala Cincómonos de Barcelona, el dia 9 de gener de l’any 2006.

MANEL SOLÀS
TREBALLS DESTACABLES

Teatre Facem Comèdia, Direcció: Sergi Schaff. Teatre Capsa Egmont, Direcció: J. A. Codina. Teatre Poliorama Espectacle 'Prevert', Teatre de l'Eixample. Direcció: Enric Cervera Don Joan, Grec 2001. Direcció: Arial Garcia Valdés Coriolà, TNC (Teatre Nacional de Catalunya), Direcció: Georges Lavaudant Cinema La Monyos Laberinto Griego Asunto Interno Monturiol Una vintena de curts Televisió El cor de la ciutat, Televisió de Catalunya (TV3) Laberint d’Ombres, Televisió de Catalunya (TV3) Secrets de familia, Televisió de Catalunya (TV3) Estació d’Enllaç, Televisió de Catalunya (TV3) El llumí d’or ... i altres espais Altres Dirigeix les següents obres: La cambra de Verònica, d’Ira Levin. Sala Artembrut Crimen Perfecto, de Frederick Knott. Sala Muntaner La cort de Faraó, (gira per Catalunya) Aquell perfum del vi (sobre textos de Josep Maria de Sagarra) Repertori Sarsuela (20 títols)


XAVIER MARTÍ
Teatro: Participa como actor en diversos espectáculos con la companyia ATIM (Dir. Jaume Batiste) - “SUEÑO DE UNA NOCHE DE VERANO” de William Shakespeare.“FUNERAL I JUDICI DEL BON REI EN JAUME D’ARAGO”, “EL CASTELL DELS TRES DRAGONS” DE Serafí Pitarra “LOS TRES MOSQUETEROS” de Alejandro Dumas” de “VISCA EL NOU-CENTS” de Prudenci Betrana, Pere Calders, Angel Ferran, Joan Oliver y Frances Pujols; “EL REI QUE NO REIA” de Josep María Folch i Torres con representaciones por toda Cataluña y el Teatro Romea. Fundador de la Compañía GESTIKULUS TEATRE representaciones por toda España del espectáculo GESTIKULUS 1; participa como actor en UN HOMBRE DESNUDO, UN HOMBRE EN FRAC (Dir.Calixto Bieito); TORMENTOS I DELICIAS DE LA CARNE de Fernando Arrabal (Dir. Ángel Alonso) estreno mundial sala Villarroel de Barcelona; EL ARTIFICIO (Dir. Andrés Morte - Marcelí Antunez); Crea la CIA. MARTÍ-ATANASIU y realiza los espectáculos de creación propia BOXTROT, INUIT ”las personas” e HIPNOSIS F, con los que realiza mas de 600 actuaciones por ciudades y festivales internacionales de toda Europa y varias temporadas de teatro en Barcelona y Madrid. Colabora en la obra “SIIS DE COPES” de Noe Denia. Lectura dramatizada de CÀSTIG de Pau Guix y Xavier Otero, participa en el espectáculo ESCORIAL Y EL CAPTAIRE O EL GOS MORT con la compañía TEATRE DE LA PESTA (Dir. Pau Guix). Televisión: Participa en diversos programas de TV3 entre ellos - TRES ESTRELLES (El Tricicle); TV2- A L'EST DEL BESÓS (Dir. Ángel Alonso); TV3- MATRACA, NO! y OH NO! (Dir. Xesc Barceló y Eduard Cortés). Cine: CURIAL E GUELFA (Dir. Julian Alvarez); PALACE (Dir. El Tricicle). Varios: Funda y dirige los espacios de ensayo LA SALAMANDRA y crea la empresa de animación de actos empresariales HIPOTENUSA realizando cientos de proyectos artísticos para empresas nacionales y multinacionales. Cursos: Paralelamente imparte clases de teatro i clown en diversos centros: INSTITUT DEL TEATRE DE BARCELONA, LA SALAMANDRA, FAK DART, 9ZEROS

ENRIC CERVERA
ÚLTIMS TREBALLS
http://enriccervera.aadpc.cat
Teatre 2006 DURRUTI de Pau Guix i Bernat Muniesa. Lectura dramatitzada. Auditori de Can Fabra 2005 MIKA I EL PARADÍS de Francesc Cerrö. Lectura dramatitzada. Sala Beckett. Auditori de Can Fabra 2002-03 LOS EMPEÑOS DE UNA CASA, de Sor Juana Inés de la Cruz, dirección de Pepa Calvo, Compañía Teatre del Repartidor. Teatre Nou Tantarantana de Barcelona 2002 ELS CONTES DE SADE, Òpera de cambra. Teatre Malic de Barcelona. Festival d`òpera de butxaca. Música d`Enric Ferrer; llibret, dramatúrgia i direcció de Pau Guix 2001 ESPECTACLE PRÉVERT, (Dramatúrgia i direcció) Guasch Teatre Cinema Llargmetratges 2001 L'ESTRATÈGIA DEL CUCUT, directora Sílvia Quer 2001 EL PRÍNCEP DE VIANA, directora Sílvia Quer 1997 LA MONYOS de Mireia Ros 1994 TRANSEUNTES, de Luis Aller Curtmetratges 2005 23.50 de Patrícia Esteban, Laia Gómez i Marta Torruella (UPF) 2004 SUBIR AL CIELO d'Àngels Coll 2004 ATRAPADO EN EL PARQUING de Nina Harjula (SCAC) 2002 RANCOR d´Eugenio Mira (FILMAX, Los Diminutos del Calvario) 2002 SILENCIOS d´Alba Roig i Amèlia Mora (UPF) Televisió 2006 HOSPITAL CENTRAL (Pepe/personatge capitular) sèrie Tele 5 2004-2005 EL COR DE LA CIUTAT (Personatge: Felip) sèrie de TVC 2003 EL COR DE LA CIUTAT (Personatge: Felip) sèrie de TVC 2002 EL COR DE LA CIUTAT (Personatge: Felip) sèrie de TVC 2001 L´ESTRATÈGIA DEL CUCUT, directora Sílvia Quer (TVC) 2001 EL PRÍNCEP DE VIANA, directora Sílvia Quer (TVC) Altres OBRES INÈDITES (Es poden trobar i consultar a la Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània de l´Institut del Teatre de Barcelona)
www.diba.es/sgae/ Actualment és Cap de Redacció de la revista Entreacte que edita l´Associació d´Actors i Directors Professionals de Catalunya, entitat de la qual també n´és membre de la Junta Directiva. És membre de les següents entitats de gestió, AISGE, SGAE i CEDRO. Diarihttp://enric-cervera-ral.blogspot.com/

MIQUEL ORTEGA
Nace en Barcelona en 1963. Discípulo de Antoni Ros Marbá (dirección de orquesta) y Romano Gandolfi (dirección coral). Adjunto a la dirección del coro del Gran Teatro del Liceo de Barcelona desde 1980 a 1989; maestro concertador del Teatro Lírico Nacional la Zarzuela de Madrid desde 1990 a 1993 y director titular de la Orquesta Pablo Sarasate de Pamplona las temporadas 94 y 95, con la que llevó a cabo la grabación integral de la obra de Pablo Sarasate para el sello RTVE. Viene desarrollando en la actualidad una importante actividad como director de ópera, habiendo dirigido a algunos de los más prestigiosos solistas de la actualidad entre los que cabe destacar a Luis Lima, Simon Estes, Vicente Sardinero, Joan Pons, Jaume Aragall, Dalmau González, Bruno Pola, Elena Obratzsova, María Bayo, Carlos Chausson, etc. Ha colaborado asiduamente con la gran soprano Montserrat Caballé, con la que ha actuado en el Festival internacional de Música Castell de Peralada, Moscú, Roma, Singen (Alemania) y grabado el disco Roses for 2000 para la casa BMG, al frente de la Radio Philarmonie Hannover. Mantiene una estrecha colaboración con el prestigioso barítono Carlos Álvarez, habiéndole dirigido en múltiples producciones operísticas y diversos recitales con orquesta, entre los que cabe destacar los del Teatro Real de Madrid y Festival Internacional de Santander, y tres discos, uno para RBA Ensayo, que cuenta también con la presencia de la Orquesta Sinfónica de Galicia; otro en vivo del recital ofrecido en el Festival Internacional de Santander con la Orquesta de Castilla y León, y un tercero editado, al igual que el anterior por el sello RTVE, que lleva por título Andalucía con la Orquesta Filarmónica de Málaga, y que incluye varias composiciones originales y diversas orquestaciones de Miquel Ortega. Con el prestigioso tenor Jaume Aragall, ha grabado el disco Voce e passione, al frente de la Real Filarmonía de Galicia, para el sello Dismedi. Ha dirigido a la práctica totalidad de las orquestas españolas, y entre las extranjeras podemos destacar a la Scottisch Chamber Orchestra en el Festival de Edimburgo, Sinfónicas de Kiev, San Petersburgo y Moldavia, Filarmónica de Roma, Orquesta del Estado de Rusia, Orquesta de la Ópera de Washington, Israel Symphony Orchestra Rishon Le Zion, Orquesta de la Ópera de Budapest, etc. En 1997 fue nominado a los Premios Max de Teatro por la dirección musical de West side story de Leonard Bernstein. Debutó en el Gran Teatro del Liceo de Barcelona con Norma de Bellini en el año 2002, y dirigió La Traviata en el Teatro Real de Madrid durante la temporada 2003-2004. En la temporada 2004-2005 dirigió Cléopâtre de Massenet en ambos teatros. En febrero de 2005 debuta en el Teatro Colón de Buenos Aires dirigiendo Doña Francisquita de Amadeo Vives; en abril dirige la reposición después de más de 100 años, de la ópera de Halévy Charles VI en el Theatre Française de la musique de Compiégne (París). En junio del mismo año debuta en el Lindbury Studium de la Royal Opera House, Covent Garden de Londres (Inglaterra), dirigiendo el estreno británico de la ópera Le visiteur de Stavros Xarhakos. Durante la pasada temporada (2006) dirigió Doña Francisquita de Vives en el Teatro Cervantes de Málaga y en el Palacio de Festivales de Cantabria (Santander); Les caprices de Marianne de Henry Sauguet en el Theatre Française de la musique de Compiégne (París), espectáculo grabado en DVD y que será distribuido mundialmente; conciertos con José Carreras en San Petersburgo y Roma; El barberillo de Lavapiés de Barbieri en el Teatro Lírico Nacional la Zarzuela de Madrid; Don Pasquale en el Festival de ópera de las Palmas de Gran Canaria, así como las grabaciones del Réquiem a la memoria de Salvador Espriu de Xavier Benguerel al frente de la Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya para Columna Música y Viaje a la luna de Xavier Montsalvatge con el Ensemble Orquestra de Cadaqués para Tritó. Entre sus últimos compromisos destacan Les contes d’Hoffmann de Offenbach en el Festival Castell de Peralada y el Palacio de Festivales de Cantabria, Doña Francisquita de Vives en el Teatro Capitole de Toulouse (Francia), El rey que rabió, de Chapí, La leyenda del beso de Soutullo y Vert, y el estreno mundial de la ópera La Celestina de Nin-Culmell en el Teatro Lírico Nacional la Zarzuela de Madrid y Macbeth de Verdi en el Teatro Campoamor de Oviedo y en el Teatro Pérez Galdós de Las Palmas de Gran Canaria.